Kilómetres i Sentiments (Especial Sant Jordi)

Vas a la seva casa i tócas el porter. Esperes que ella te doni un bes. Però ves el seu mal rostre. Et dona recrets. Et crida. No pots més i la demandes callar. Dius que ja no pots perdonar-la. Ella plora, es posa de genolls, et suplica que et quedis amb ella. Però ja no l'escoltes, tu no pots suportar tant dolor que ella t'ha causat y ababes marchando-te. I penses en aquell altre amor que tens. En aquesta meitat del teu cor que vol estar amb aquesta altra persona al qual l'estimes i que saps que a ella també li agrades, però està molt lluny, molt molt lluny i et diuen: "Aquest amor és imposible". Però la vols i l'estimes tant, i et sents capaç de deixar-ho tot per ella. I un dia t'atreveixes, et vas sense dir res cap a un avió. Un avió que cobreix aquestes hores que separa el teu amor del teu cor. Arribes a aquesta ciutat. Molt bonica... Vas preguntant per aquesta persona, però ningú et sap contestar. No et rendeixes i segueixes buscant en cada carrer. Per molt que suïs i que caminis, només tens en cap la seva cara. I de cop la veus. Reconeixes la cara que tantes vegades has vist en fotos. El pols se't s'accelera, les mans et tremolen. Ella et veu i sent el mateix. Camines lentament quan penses que hauries de córrer envers ella. Per fi, la que tenies a quilòmetres la tens a centímetres. No necessiteu paraules, sabeu molt bé el que sentiu. I succeeix ... A vegades vols tant a una persona que ja no importa els quilòmetres. Aquests quilòmetres, al final, es convertiran en sentiments.



FELIÇ SANT JORDI A TOTS!!!!! No, ahora en subrayado y en mi lengua materna. Esto que habéis leído es mi traducción de uno de los primeros relatos que hice hace ya muchos años. Lo pueden leer en español aquí. El motivo básicamente es que hoy es el día del Libro y el día de Sant Jordi en Cataluña y en el intento de escribir algo guapo he decidido rescatar este relato y hacer un intento de traducción al catalán. No se mucho he hecho lo que he podido y pido disculpas si ha habido errores de bulto. Dedico especialmente el blog a mi seguidor en Cataluña, Manel, que me esta apoyando con los blogs y con el programa Tranceguerian a full y a mi bebita, Esther, la culpable de que sepa algo de este idioma. Muchas gracias a todos y venga a regalar rosas y libros. Adeu!!!